en ca de es

Quartet Casals i la integral dels Quartets de Franz Schubert

20.10.13

el binari

Quartet Casals i la integral dels Quartets de Franz Schubert

Schubert va escriure els seus quartets durant un lapse de temps que abraça la pràctica totalitat del seu període compositiu. Així doncs, l’audició d’aquestes obres ens ofereix la possibilitat de seguir la seva evolució no només musical, sinó també psicològica i vital.

L’interès inicial de Schubert en la composició per a quartet de corda és circumstancial. El jove Franz té, des de l’any 1808 -quan entra com a intern al Konvikt per formar part dels cantaires de la cort imperial-, dos quartets al seu abast: el de l’escola i el familiar.

Els seus dos primers quartets d. 18 i D. 32 estan datats entre els anys 1810 i 1812. Són dos assajos despreocupats i sense pretensions que ens mostren algunes de les característiques de les primeres obres de Schubert: una forta influència dels quartets i simfonies de Haydn i Mozart, i el gust per les textures orquestrals.

Al juny de 1812, Schubert toca sostre pel que fa al seu aprenentatge musical al Konvikt i comença les classes amb Antonio Salieri. Sota l’atenta mirada del mestre escriurà el quartet D. 36, una obra més elaborada que les anteriors. L’Allegro inicial mostra un bon exercici de contrapunt, mentre que l’Andante genera un entorn d’inquietant dolçor. Immediatament després compon el quartet D. 46, el qual pren com a model el quartet D. 465 de Mozart: mitjançant l’ús de cromatismes genera una atmosfera pesada i angoixant que impregna tot el primer moviment. Del tercer quartet d’aquest any, el D. 68, només se’n conserven dos moviments que es construeixen sobre potents motius rítmics. L’any es tanca amb el quartet D. 74, en el qual Schubert experimenta sobre l’ús dels silencis com a element dramàtic.

Al novembre de 1813, Schubert abandona el Konvikt per poder dedicar-se exclusivament a la composició. Aquell mateix mes escriu el quartet D. 87, una obra impregnada d’un clima d’alegre serenitat i amb una gran elaboració temàtica. El 1814, mentre es prepara per a l’ofici de mestre, neixen dos nous quartets. El D. 94 sembla menys elaborat que les seves obres anteriors: un Allegro que juxtaposa elements no del tot coherents i l’Andante monotemàtic així ho fan pensar. I el D. 112, una obra que manté les influències de la tradició clàssica i que, alhora, presenta detalls de la personalitat musical d’un Schubert que sembla haver superat la tendència orquestral de les obres precedents. L’any 1815 veu la llum el quartet D. 173, en què trobem un Schubert més segur del seu propi llenguatge: àmplia construcció i desenvolupament dels dos temes de l’Allegro inicial, un Andantino proper als seus lieder i un ús més convincent de la textura del conjunt. El quartet D. 353 és l’últim dels quartets de corda unit a la infància i adolescència de Schubert. A finals de 1816 deixa la casa paterna i la seva ocupació de mestre per centrar-se en la composició. L’obra mostra un llenguatge en ple desenvolupament: eixamplament de la forma, expansió del color, la intensitat dinàmica, el virtuosisme tècnic i l’interès per la sonoritat i el repartiment dels grups d’instruments.

L’any 1820, Schubert -preocupat per plasmar allò inexplicable en música- viu en primera persona la repressió del govern conservador de Viena. El Quartettsatz D. 703 contindrà aquest element tràgic: el xiuxiueig angoixant dels primers compasos, l’ús dels cromatismes o l’abundància de matisos piano en són l’expressió.

Després de crear el cicle de lieder La bella molinera l’any 1823, Schubert té la consciència d’haver assolit una nova dimensió com a compositor que posa a prova amb dos nous quartets: els D. 804 i D. 810 de 1824. Les referències d’aquestes dues obres provenen del mateix Schubert. En destaquen l’ús d’un tema de Rosamunda per a l’Andante del D. 804 i del lied La mort i la donzella al D. 810. Els dos quartets queden emparentats amb l’octet D. 803, compost al febrer del mateix any, que planteja la pregunta del lied Els Déus de Grècia “Bell univers, on ets?” El primer quartet recull la interrogació d’una manera menys tràgica en el seu Minuet, mentre que el segon en dóna la resposta: en Re menor, tonalitat que Schubert utilitza per als temes fúnebres, i amb referències constants a La mort i la donzella.

Dos anys després, durant el mes de juny, Schubert compondrà el seu últim quartet, D. 887, el qual sembla respondre a un període d’angoixa generat per la tèbia recepció del quartet en Re menor. Una obra de gran unitat formal i temàtica que eixampla la profunditat de la formació situant el violoncel al centre del conjunt. Un quartet que, per la seva intensitat i complexitat formal, suposa un autèntic repte interpretatiu en què la formació es veu abocada a explorar els límits del concepte de contrast.

El fantàstic Quartet Casals ha abordat la integral dels quartets de Franz Schubert des de ja fa una mica més d’un any quan els varen presentar a la Schubertiada de Vilabertran l’estiu de l’any 2012, i això fa que arribin a l’Auditori amb una integral madura, desenvolupada i amb un bon bagatje que fa que la seva interpretació sigui espectacular.

La maduresa i la gran qualitat d’aquesta formació fa que interpretin la música amb una profunditat i sabiesa extrordinaries, creen unes atmosferes plenes de sentit, de colors i textures diferents i amb una expressivitat que va més enllà de les partitures. Ells milloren les partitures amb les seves interpretacions amb una musicalitat exquisita i enriquidora.

La inaguració d’aquesta integral dels Quartets de Franz Schubert varen ser interpretats el cap de setmana del 12 i 13 d’octubre i que es completen la setmana del 5, 7 i 9 de novembre.

La fita és important en una formació estable i de gran trajectoria que abordi una integral dels quartets d’un compositor quan està realment madura com es el cas del Quartet Casals. Per realitzar una fita com aquesta s’ha de tenir unes característiques concretes: una gran qualitat tant tècnica com musical, una gran simbiosi i unitat per part dels seus quatre membres, una gran sensibilitat i resistència tant física com mental, i una gran maduresa tant musical com instrumental. El Quartet Casals posseeix totes aquestes qualitats amb una gran capacitat de comunicació tant entre ells com cap el públic, tot el que toquen ho converteixen en pedres precioses úniques.

Posseeixen una gran profunditat i comprensió de les partitures que interpreten. Plasmen en les seves interpretacions tot el que el compositor vol dir amb la seva música, ells fan que la música parli i t’endinsi en la seva essència i en el seu discurs musical.

Els dos primers concerts de la integral varen ser fantàstics; en cada concert combinen quartets de l’època de juventut de Schubert amb els de l’època de maduresa del compositor. Aquesta manera d’interpretar-los fa que hi hagin moments intensos amb gran càrrega emotiva i uns altres amb una gran frescura ingenua. La setmana del 5, 7 i 9 de novembre es van interpretar els quartets més importants de Schubert: els núm. 12, 13, 14 i 15. L’interpretació d’aquests quartets va ser increible i sublim: en aquests quartets Schubert va arribar en un punt de la seva escriptura musical on totes les seves inquietuts i sentiments eren presents amb la música com a vehicle per expressar tot el que sentia. El Quartet Casals en va fer una interpretació magistral, i ha destacar el quartet “La mort i la donzella” on es va crear una atmosfera màgica en les profunditats. Per a ells i el públic que va assistir a tota la integral van ser uns concerts molt especials amb càrrega emotiva, i que en l’últim concert van dedicar un bis als 40 anys de la mort de Pau Casals amb l’interpretació del Cant dels ocells amb una interpretació molt emocionant.

El Quartet Casals aconseguix amb les seves interpretacions moments completament màgics amb força i personalitat, ja que tenen una menera de tocar amb una identitat pròpia amb un so molt treballat i concret, el seu quartet de vegades arriba a sonar com un orgue per la seva unitat del quatre membres que cada un aporta una peça clau per que la formació sigui perfecte.

Franz Schubert va aportar molt en l’escriptura en la formació del quartet de corda i fer aquesta integral es d’una gran valua amb una interesantísima audició, i que en aquesta ocasió els concerts s’enregistren en vídeo pel segell Neu Records, i que serà el testimoni de la gran interpretació que ens regala el Quartet Casals i que perdurara com de verdadera referència.

El binari